Estimades, estimats, sigueu benvinguts![i]
És amb alegria que ens apleguem avui aquí alguns dels qui creiem que hi ha futurs millors i més justos per a les persones.
Segurament, siguem o no somniadors de mena, ens hem permès d’imaginar un país on ser el que ets, on ser qui ets, no és mai un problema; on parlar la teva llengua, la que has heretat dels teus pares, dels teus avis, dels besavis, no és menyspreable ni odiós per a ningú; on els fruits del teu esforç i treball reverteixen en primera instància en el teu benestar i el dels teus; on la llibertat i la justícia guien la vida ciutadana de cada dia; on els drets civils fonamentals són reconeguts, acceptats, respectats en la pràctica; on no resta prohibit el color del sol.
I venim amb alegria també perquè tenim la consciència neta: sabem que és lícit de pretendre un país nou, i de mirar d’aconseguir-lo mitjançant vies pacífiques i amb arguments de canvi de voluntat.
La relació històrica fins a un moment determinat, els consensos humans en forma de legalitats vigents, la imposició visceral com a raonament per mantenir uns lligams que encadenen, no tenen valor real davant un poble que vol viure la seva història com a país independent i lliure.
Perquè sabem que el dret a l’autodeterminació és un dels drets fonamentals. Que potser s’han de redefinir els supòsits? Que el que està passant amb Catalunya no s’havia vist mai abans? És possible, però això no ens pot pas aturar. En tot cas, ens convida a treballar amb més coratge i determinació.
La pròpia Bíblia en infinitat d’ocasions ens encoratja a treballar per un món més just, i a fer-ho sense delegar, sense esperar que un altre se n’ocupi. I a procurar una situació particular més favorable, com en el cas dels esclaus, a qui se’ls recomana procurar la seva llibertat[ii].
És per això que som aquí: per presentar el nostre somni davant el Pare, per demanar-li direcció i saviesa, per encomanar-nos a la seva voluntat. I si en el seu rellotge és el moment del país terrenal que li estem demanant, per pregar per pau i bona entesa.
Perquè sabem que ‘si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors’[iii]. Ens és necessari estar fent la seva voluntat!
Perquè hi ha conciutadans nostres que no volen de cap manera ni sentir a parlar d’un nou país, i ens agradaria molt que entenguessin que les millores i beneficis que volem i que, fent els números, veiem que surten, serien també per a ells. Perquè la voluntat és sempre d’inclusió. Aquesta terra sempre ha sigut acollidora d’aquelles i aquells que l’han respectada i estimada.
Perquè és difícil establir un full de ruta, quan el camí està ple de dificultats i no hi ha un model a seguir; dificultats també pels errors comesos pels qui ens dirigeixen, quan a més de vegades observem com estan pensant en clau electoralista de partit i no pas en la meta que volem assolir tots plegats; per persones que amb mala voluntat han criminalitzat el nostre anhel i amb males eines se n’estan sortint de no respectar els drets civils fonamentals, i han empresonat als qui ens guiaven de manera pacífica, també a una part del nostre govern legítim escollit democràticament, i a d’altres els han empès a marxar a l’exili.
Ens hem trobat aquí amb alegria, sí, i amb reverència i preocupació també. Volem demanar ajuda al nostre Senyor per que s’actuï amb justícia, i per que com a creients protestants a Catalunya estiguem a l’alçada d’aquest moment en la història del nostre país. Que el nostre Déu ens dirigeixi, que il·lumini el nostre enteniment i ens doni saviesa, i que no ens deixi perdre el rumb ni comprometre la nostra fe en cap moment.
I que, en la seva voluntat, puguem viure ben aviat en la nova República de Catalunya.
Que el Senyor ens ajudi i ens beneeixi!
Febe Jordà
[i] 1 de febrer de 2019
[ii] 1ª Corintis 7:21
[iii] Salm 127:1
M'agrada S'està carregant...
Read Full Post »
La web de Febe 