Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Febe Jordà’

Aquí a les nostres contrades la tardor arriba quan li va bé de venir: potser a finals d’octubre o ja ben entrat novembre… mai se sap.

La qüestió és que no em puc sostreure a l’efecte de tristor que em produeix contemplar la seva bellesa esplendorosa i decadent alhora.

En aquests vespres sobtats, els marrons esvaïts de les últimes fulles dels arbres ressalten a contrallum dels cobalts del cel. Són uns pocs minuts abans de la nit dels fanals a la ciutat.

I se m’encongeix el cor sense voler i sense saber per què, com si algú el premés impedint lleument el flux de la vida.

Potser fins i tot em caldrà aturar-me, contemplar l’exterior des del finestral amb una mica de calma, i respirar. Amb una inhalació profunda, i deixant escapar l’aire a poc a poc.

En alguns altres moments voldré sortir a la terrassa, perquè plourà, i voldré constatar novament que la pluja de tardor té una olor pròpia, de molsa, bolets, melangia i fins i tot de llàgrimes.

Potser aquest és un desconsol instintiu, primari, perquè intueix, des de sempre, l’altra tardor. Aquella que ens cau al damunt sense adonar-nos, i va amarant els nostres muscles, i cada os i articulació, a poc a poc però sense treva, fins que arriba a l’esperit que ens sustenta.

Ah, la tardor…

Read Full Post »

El Joséphine es trobava aquí, al costat de la feina, però era d’un altre lloc, d’un altre temps.

El sostre tan alt, la fusta fosca de les parets amb la motllura a la part de més amunt, el marbre blanc de les taules, les cadires de ferro negre, les làmpades de globus que penjaven, els bancs encoixinats del racó, l’elegant taulell dels cambrers, el gran rellotge d’estació de tren, la llum dels grans finestrals tamisada per les cortines…

Jo hi anava quan volia llegir o estudiar i, ja us ho he dit, em semblava traslladar-me a una cafeteria distingida de finals del segle XIX, potser a centre Europa. M’encantava aquest viatge furtiu! I el cafè amb llet i el deliciós croissant de mantega!

Vaig estar uns mesos sense poder anar a treballar i, en tornar, el Joséphine havia tancat.

Aquells dies jo gairebé no m’adonava de res, arrossegant com anava aquell dolor lacerant que ens havia caigut al damunt. Però, en passar davant del Joséphine clos, sempre n’era conscient. Potser perquè també era una pèrdua. Minúscula, però sumava.

I no hi va haver temps de refer-nos de res. Va arribar el següent malson en forma de virus mortífer. I el dol es va instal·lar a totes les llars, a totes les places i carrers, a tots els pobles del món.

Ara encara ens trobem en mig d’aquesta situació d’incertesa i preocupació, de temor i cansament. La tragèdia no s’acaba. I a la ciutat tanca un Joséphine cada dia, tots els dies des de fa molt.

Per totes aquestes coses he decidit que cada cop que trobi un Joséphine miraré d’assaborir-lo. Tant si és un bar refinat o un paratge de colors especials, o una estona càlida de família i amics, o un moment de pau abans de començar la jornada, o en acabar-la.

I miraré enrere i donaré gràcies pel que hauré gaudit de bo i enriquidor, i seguiré a l’expectativa del que, de ben segur, encara ha de venir.

 


Foto treta de facebook de Josephine Barcelona

Read Full Post »

Dos minuts no fan mal a ningú.

YouTube

Ivoox

Read Full Post »

Dos minuts de reflexió no fan mal a ningú.

YouTube

Ivoox

Read Full Post »

Quan, com i en qué han de col·laborar els nens en les tasques domèstiques.

 

 

Read Full Post »

Explicar contes als nostres fills.

Imagen de Tumisu en Pixabay

Parlemne es un programa de Radio Bona Nova

Read Full Post »

Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat – TDAH, amb Sara Jordà

Parlemne es un programa de Ràdio Bona Nova

 

Read Full Post »

Ja estem a punt de començar les escoles. Et deixem aquest podcast de Parlemne, un programa de Ràdio Bona Nova

 

Read Full Post »

Podcast programa de Ràdio Bona Nova

 

 

 

Read Full Post »

Dos minuts de reflexió no fan mal a ningú.

YouTube

 

Ivoox

Read Full Post »

Older Posts »

A %d bloguers els agrada això: