Quan despunta el dia cap a la banda de mar per damunt dels edificis
i surts al carrer
els fanals estan encesos encara
la fresca es respira neta
i el cafè que t’has pres a la galeria de la cuina t’escalfa l’esperit
El cos el sents amb forces renovades
mentre camines en direcció a la parada del bus
i veus que els carrers van quedant escombrats dels últims vestigis d’una tardor llunyana
pels follets matiners de la neteja
Quan alguns gossos joganers
treuen a passejar als qui tenen un cor compassiu
per la fauna presonera a la ciutat
i potser el dia va aixecant en rosa encès
tenyint els núvols que rellueixen sorpresos després de la foscor de la nit
En aquella hora
per uns instants
sembla que, si no ben bé tot
sí que hi ha moltes coses que seran possibles
La web de Febe 