La web de Febe

Quan despunta el dia cap a la banda de mar per damunt dels edificis

i surts al carrer

els fanals estan encesos encara

la fresca es respira neta

i el cafè que t’has pres a la galeria de la cuina t’escalfa l’esperit

El cos el sents amb forces renovades

mentre camines en direcció a la parada del bus

i veus que els carrers van quedant escombrats dels últims vestigis d’una tardor llunyana

pels follets matiners de la neteja

Quan alguns gossos joganers

treuen a passejar als qui tenen un cor compassiu

per la fauna presonera a la ciutat

i potser el dia va aixecant en rosa encès

tenyint els núvols que rellueixen sorpresos després de la foscor de la nit

En aquella hora

per uns instants

sembla que, si no ben bé tot

sí que hi ha moltes coses que seran possibles