Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for 8 octubre 2015

Mi marido me indica que mejor comienzo este comentario diciendo: “Tengo una amiga cuyo marido…”

Tengo una amiga cuyo marido no se da cuenta de cuándo ella ha ido a la peluquería. Mi amiga se alarma y piensa: “¿Cómo es posible? ¡Si vengo con el pelo de un colorao llameante, me han cortado pelu1un palmo de melena y, sin mi consentimiento, la peluquera -que siempre cree que sabe más, que incluso pretende conocer mis más íntimos gustos no verbalizados- me ha dejado la parte superior de la cabeza como el sombrero de una seta, absolutamente globoso!”.

Por otra parte, el marido de mi amiga tiene a estas alturas una mata de pelo más bien escasa, que lleva generalmente muy corta. Cuando sale de casa, se mira en el espejo del ascensor y, en ocasiones, exclama: “¡Caramba! ¡Cómo llevo el pelo!”. Ella le mira y piensa: “¿Qué pelo?”. Pero dice: “¿A qué te refieres?”. Y él que contesta, todo serio: “Aquí, ¿no ves? ¡Todo esto tieso pa’un lado!”.

Mi amiga lo mira y calla. “Tres pelos -¡tres, literalmente!- fuera de lugar… ¡y se da cuenta!”.pelirroja

Siempre le asombra esa extraña capacidad de observación de su marido, tan selectiva, tan aleatoria, tan… prefiere no nombrar los descorazonadores adjetivos que le vienen a la mente.

Sin embargo, ella sabe que, cada vez que llega a casa después de haber pasado por la peluquería, su hijo pequeño le dirá: “¡Mama, qué guapa estás!”. Y eso la hace sonreír. Y también que al día siguiente, en la oficina, alguna de las compañeras le comentará que hoy se la ve estupenda, que le queda bien el nuevo peinado; y el guardia de seguridad apuntará que no ha traído las gafas de sol, para no quedar deslumbrado con tanta belleza…

¡Qué cosas curiosas tiene la vida!… –piensa mi amiga.

Anuncios

Read Full Post »

Tota la setmana el cel ha estat pesat i plorós, i aquí més aviat som fills del sol mediterrani.

A més, aquests últims mesos l’oficina està envoltada per comandos de treballadors atacant diverses obres d’envergadura, 34606675882fent barrinades atordidores: al que serà un hotel nou al costat, paret amb paret, i a la part subterrània del carrer, de manera que les voreres són rases profundes gairebé en el buit, fins els foscos túnels dels trens.

També aquesta setmana ha estat una mica grisa i emboirada per tot el que s’ha donat després de les eleccions del passat diumenge. Quedo ben parada davant de tanta exhibició de matemàtica creativa! Quin talent! I quin desfici indissimulat…

Participació com mai havíem vist al país, victòria indiscutible de les llistes independentistes amb majoria absoluta en escons, i victòria rotunda en vots. Però… el plebiscit no s’ha guanyat… per poc! Qui ho hagués dit, no tants anys enrere, que podria donar-se un resultat com aquest? Però s’ha donat!

Sento vergonya de la poca honestedat dels qui han perdut, fent malabarismes amb els números, els percentatges, les interpretacions… Quina inventiva! Comptant i descomptant, afegint cap aquí i restant d’allà en grups inversemblants… Mare meva…! El que hem de sentir! Perquè, a veure: si el SÍ, amb un 47’8% dels vots no ha guanyat, encara menys ho haIMG_20150930_114935 fet el NO amb un 39’1%. Si us plau…

La qüestió és que ara s’ha de constituir el Parlament. Un Parlament que reflectirà el que han dit les urnes. I a la banda del SÍ això ha quedat una mica complicat, amb tots presoners de les paraules dites en campanya, si és que són polítics seriosos i de refiar.

S’haurà de negociar i no trair-se, i arribar a enteses que possibilitin el treball en comú que resta per fer. El camí no és fàcil. I volem confiar que els qui han quedat com a dipositaris de la nostra voluntat sobirana ho sabran gestionar, i voldríem que ho fessin amb excel·lència.

Si el Sr. Artur Mas és un escull insalvable, li demanem un pas enrere. De la mateixa manera que vem elogiar el seu discurs coherent i racional, li preguem que compleixi el que va dir en aquest sentit ja fa un temps.

Ah! Per si algú té curiositat per algunes paraules anteriors meves*, jo mai he votat a la dreta, a la catalana tampoc. Hi ha una espècie de consciència de classe treballadora que m’ha estat molt difícil d’obviar. Només en aquesta ocasió, en la llista unida, el Sr. Mas ha tingut el meu vot.

I torno al que estava dient. Volem respectar els polítics i no desar-los a tots en el mateix calaix. Doneu la talla. Al menys en aquesta ocasió. Que el món ens està mirant.

(Article esmentat: * http://protestantedigital.com/magacin/37370/A_vueltas_con_Catalunya , per Febe Jordà)

Read Full Post »

A %d blogueros les gusta esto: