Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for 23 diciembre 2015

És Nadal!

No sé si encara, quan arriben aquestes dates, teniu la facultat de sentir-vos com a criatures, il·lusionades, amb la caloreta de l’expectació al cor, envoltades d’un ambient una mica més dolç, amb els ulls plens de llums de colors i l’esperit de nadales…

Per a la canalla, Nadal és l’espera dels regals… després d’haver demanat i demanat! Per molts de nosaltres és un temps càlid de família i amics. Per altres potser són dies d’enyorança més intensa, de naixementsolitud, fins i tot de malenconia i depressió. I per molts el Nadal no és res, només unes vacances de propina, amb uns compromisos socials més o menys imposats.

Però tot això no té a veure gaire amb l’origen de la festa. Si anem a les fonts, ens adonem que el que s’hauria de celebrar és una història ben singular, un fet que va més enllà del que hom podria imaginar. Perquè sembla ser…

Sembla que al principi Déu va crear totes les coses, i a l’ésser humà també. I mantenia amb ell una sorprenent relació quotidiana i íntima que omplia el cor de la criatura.

Estaven advertits, aquells primers humans, de que la mort podia recaure damunt d’ells si no es cenyien a les instruccions òptimes, però van qüestionar les paraules amoroses i de protecció del Creador, van desafiar-lo, i donaren així entrada a la desgràcia endèmica i la roïna més absolutes, a la separació irremeiable de qui havia proveït tot un meravellós univers i una rica i bella terra on viure, a causa del mal.

Ja no hi havia marxa enrere, ja no hi havia remei. Però…

Però hem dit que aquest Déu és tot amor, i no es va desentendre d’aquells humans malagraïts i traïdors, i ja tenia preparat un gran pla de vida i plenitud… absolutament immerescut. I aquest pla incloïa el Fill de Déu fent-se ell mateix una criatura limitada, que aquí vam conèixer com a Jesús de Natzaret. La humiliació era tan gran, tan incommensurable, que ni que hagués nascut al palau més magnífic de la terra s’hagués pogut obviar!

I no només això: un cop Jesús ja havia renunciat a la condició de Déu i es trobava en la de servitud, s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu. El Nadal és el principi d’aquestatres_cruces història, de la gran humiliació que voluntàriament i per amor a nosaltres va patir el Fill de Déu.

La qüestió és que fins i tot en aquells primers moments del naixement, la glòria del Senyor traspuava: allà a la muntanya, la resplendor i la multitud d’àngels cantant; a l’orient, la insòlita estrella que va fer decidir als savis a buscar el Rei que havia nascut… I ja després, tots els miracles…

Aquests dies procurem fer una mica de silenci enmig de la festa per recordar i redescobrir. Nadal són les primeres passes d’un camí d’humiliació infinita i de sofriment que conduïa fins a la creu. I tot, per fer possible la nostra reconciliació amb Déu, perquè ens ha estimat des de sempre…

Anuncios

Read Full Post »

Tota la setmana passada aquí, a la costa, vam tenir boira matinera que no va acabar d’escampar en tot el dia i, sent com som mediterranis, se’ns encongia una mica l’esperit per la manca de llum i de sol.

Ahir vint de desembre, eleccions generals. Anant cap el col·legi a votar vèiem els arbres ja gairebé pelats, retallant-se contra els edificisboira tibidabo grisos i el cel pesant.

I avui no tenim res clar… o gairebé res. Més boira a l’horitzó. Però el gràfic de com ha quedat la distribució dels partits al Congrés dels Diputats resulta ben acolorit! Potser és un senyal… Ai, no ho sé.

Aquesta propera matinada entra l’hivern, estrany, disfressat de primavera…

 

Read Full Post »

Me he levantado aún oscuro y he visto clarear, los azules iluminándose y dando paso a los rosados, hasta que ha estallado el sol.

Al salir a la calle he tenido el privilegio de caminar sobre una preciosa,mes alfombra mullida y extensa alfombra de hojas de álamo (creo), en amarillos, verdes y marrones, mientras inhalaba el aire fresco de esa hora apenas estrenada.

El mundo está roto. Y no me he visto con ánimo de pensar en ello. No he puesto la radio porque no quiero oír frivolidades, ni amenazas, ni disparates ni tragedias.

Uno de mis primos favoritos cumple años hoy, y me alegro mucho por él, y le felicito de corazón, y pienso en el hermano que ya marchó y en los suyos más cercanos, y la tristeza y la añoranza se me mezclan con la paz de saber dónde está.

La navidad consumista me rodea. Y confieso que me gustan sus adornos, con las luces y esa banda sonora callejera de música y de voces… y la gente que deambula, atareada dentro arbre barride sus abrigos, envuelta en pañuelos y bufandas, que mira y que busca, que ríe, que imagina el momento del regalo.

Estos días, no sé si a diferencia de los ‘otros’ días, pienso en aquellos a los que quiero especialmente. ¡Tengo la gran fortuna de que son muchos! Mi vida es rica por ellos, porque les amo, porque me importa su suerte, porque para cuando ellos quieran estoy ‘ahí’.

Ahora saldré a tomar un café y, muy probablemente, podré disfrutar también de una lluvia de hojas pequeñas de un árbol que no identifico y de las omnipresentes del falso plátano… ¡que da castañas!… ¡amargas! En fin…

Ahora vuelvo.

 

 

Read Full Post »

A %d blogueros les gusta esto: