Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘amor’

Any 29 d.C.

Recordeu aquell escàndol al sopar a casa de Simó el fariseu? Jo no me’l puc treure del cap. Encara no me’n sé avenir, quina vergonya vam passar tots plegats!

Clar que, també, no sé en què pensava l’amfitrió… Sembla que aquest Jesús és una persona conflictiva des que se’l coneix.

Aquell vespre va ser ben sonat! Va entrar una dona a l’estança! I amb aquella reputació! I aquest, que es vol fer passar per profeta, va deixar que la dona li toqués els peus! Un disbarat!

Nosaltres no sabíem on mirar ni què fer. El silenci que es va produir es palpava. Intuíem que la dona plorava, al començament sentíem uns sanglots esmorteïts. Però al cap d’una estona era un plor tranquil, seré, i veiem que, amb els cabells, eixugava les llàgrimes que li deixava caure al damunt…

Ah! I va malbaratar un perfum caríssim que duia en una ampolleta d’alabastre! Es podia haver venut i donat els guanys als pobres. Se n’hagués tret millor profit que ungint els peus de Jesús!

I sabeu qui va ser el primer en dir alguna cosa? Ell mateix, dirigint-se a Simó. “Un prestador tenia dos deutors – li va dir –. L’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?”.

I mentre Simó encara li contestava, Jesús es va girar cap a la dona… i li va parlar!

Any 2021 d.C.

Sí, ja et dic. Ara que està permès més aforament, ells han tornat a obrir l’església. I vam voler anar per veure què hi ha del cert de tot el que ens arriba. I què vols que et digui.

Primer de tot, allò no sembla ben bé una església… Més aviat és un lloc… És igual, no és el que més destaca, de totes maneres.

Hi havia una gent amb unes pintes… De cabells amb rastes, una bona colla. I de tatuatges d’aquells que no es poden amagar ni amb roba d’hivern, un munt també. I persones que no podies dir si eren dones o homes… O d’altres que veies el que eren, però tan afectats… I molt jovent que no voldries pas que s’ajuntés amb el teu. I gent de la que viu al carrer i fa una pudor… A veure, que de gent normal com nosaltres n’hi havia ben poca.

Ah! I durant la reunió se’ls van colar un parell de carteristes! I en lloc de fer-los fora ens van avisar a nosaltres de que anéssim amb compte amb les nostres pertinences! La persona que teníem a la filera del davant es va tombar i ens va dir que era per si mentre intentaven robar escoltaven l’evangeli…

Què vols que et digui. Tot molt pintoresc… i inquietant.

Aquí sí que podem estar tranquil·les. Tot de gent com cal, sense que ningú pertorbi la calma, persones conegudes de sempre. Ui! Que sembla que ja comença. Després t’explico més…

“Bon dia, benvingudes totes i tots a la casa del Senyor! Anem a tenir una lectura de l’evangeli de Mateu. Diu així: ‘En aquell temps Jesús va dir: – T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho… Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc humil de cor, i la vostra ànima trobarà el repòs…”

Imatge d’Annie Spratt a Pixabay

Read Full Post »

Dos minuts no fan mal a ningú

 

YouTube

 

Ivoox

Read Full Post »

Dos minuts no fan mal a ningú.

YouTube

 

Ivoox

Read Full Post »

Joan 5:25

Dos minuts no fan mal a ningú.

YouTube

 

Ivoox

Read Full Post »

Dos minuts de reflexió no fan mal a ningú

Read Full Post »

¡Sí! Algunos son la versión en azul celeste de los de Madrid, que vestían de blanco. Llevan cofia, redecilla para recoger la cola y un lazo de color discreto como adorno. Nos sonríen y nos hablan a través del traductor del móvil, pendientes de cualquier detalle de la salud de Sara.

 

Y han llegado otros, cubriendo largas distancias (parece que aquí todo queda lejos), ¡sin hacer uso de las alas!, cargados de cariño y de fruta, de sopas y ternura, de leche, de carne de primera y amor, de pan, jamón, queso y fuet (¡buáaaaa!).

 

Son nuestra familia maravillosa en todo el mundo, caídos aquí desde Perú, desde Costa Rica, de Rusia, de Hong Kong, Cuba, Estados Unidos, Venezuela, Taiwan, que se acercan porque alguien desde España ha hecho correr la voz de que hay que orar y que hay que ayudar, y nuestra necesidad les ha llegado al corazón. Y son ángeles dispuestos a mostrar el amor de nuestro común Dios de manera entregada.

 

Ellos son el idioma conocido que hace hogar, el oído atento que es amigo, la oración intercesora que cubre con la protección del Padre.

 

Claro, sí, ya lo he dicho: es que son ángeles…

Read Full Post »

Dios nos ama y quiere acompañarnos en la batalla de la vida*

devocional-5-enero-2016

“Tuya es, oh Jehová, la magnificencia y el poder, la gloria, la victoria y el honor; porque todas las cosas que están en los cielos y en la tierra son tuyas.” 1º Crónicas 29:11.

El rey David amaba a Dios y quería edificarle un templo, una morada visible en la tierra, en medio de su pueblo. Pero el Señor le dijo que él no era la persona indicada, puesto que era hombre de guerra y había derramado mucha sangre.

David, sin embargo, conocía quién era su Dios, y con el corazón lleno de humildad, gratitud y alegría, y deseoso de hacer un sacrificio de adoración, preparó de todos modos los materiales necesarios, y animó al pueblo a hacer lo mismo. Así juntó oro, plata, materiales de calidad, todo lo que requeriría la construcción de un templo digno del Señor de los cielos y la tierra.

Las palabras de David en el texto que nos ocupa son una declaración impresionante acerca de Dios… pero vemos que se le quedan cortas. Por eso, en su oración, emplea los conceptos más gloriosos y magníficos que encuentra para describir con el máximo honor a su Señor.

¿Cómo podía conocer David a un Dios que, en principio, es invisible? ¿Cómo podía saber de sus atributos infinitos? Por las huellas que de Él descubría en la naturaleza, por su intervención en la historia humana, por su experiencia íntima y personal, y por lo que ese Dios había revelado sobre sí mismo y había tenido interés en que quedara escrito.

Por supuesto que un templo hecho por manos humanas jamás podría emular la morada eterna del Dios vivo y verdadero: todo el esplendor y majestuosidad del edificio apenas serían un pálido reflejo de la realidad original. Pero el deseo de David era honrar de una manera digna a su Señor. Y ésa es la actitud: David ofrendó de lo que tenía con generosidad, y el pueblo también, voluntariamente y con alegría.

Cuando somos conscientes de quién es ese Dios de cielos y tierra, a quien pertenece toda la gloria y todo lo creado, nuestro acercamiento tiene que ser con humildad y gratitud, pues no somos dignos de Él y, sin embargo, no sólo se interesa por nosotros, sino que nos ama. ¡Y esto es asombroso! ¿Por qué debería amarnos un Dios así? A veces damos por sentadas demasiadas cosas…Estamos estrenando un año, y lo que tenemos garantizado es la batalla diaria de la vida. Este Dios que nos ama nos quiere cerca y nos espera con los brazos abiertos. Y quiere acompañarnos en nuestro caminar. Y la victoria es suya.

 

Tema de oración: Acerquémonos a Dios con corazón humilde y alegre, entreguemos nuestra vida en sus manos, y roguemos que nos conceda la victoria en nuestra vida.

 

*Publicado el 5 de enero de 2016 en: http://blog.mitiendaevangelica.com/dios-nos-ama-y-quiere-acompanarnos-en-la-batalla-de-la-vida/

Read Full Post »

És Nadal!

No sé si encara, quan arriben aquestes dates, teniu la facultat de sentir-vos com a criatures, il·lusionades, amb la caloreta de l’expectació al cor, envoltades d’un ambient una mica més dolç, amb els ulls plens de llums de colors i l’esperit de nadales…

Per a la canalla, Nadal és l’espera dels regals… després d’haver demanat i demanat! Per molts de nosaltres és un temps càlid de família i amics. Per altres potser són dies d’enyorança més intensa, de naixementsolitud, fins i tot de malenconia i depressió. I per molts el Nadal no és res, només unes vacances de propina, amb uns compromisos socials més o menys imposats.

Però tot això no té a veure gaire amb l’origen de la festa. Si anem a les fonts, ens adonem que el que s’hauria de celebrar és una història ben singular, un fet que va més enllà del que hom podria imaginar. Perquè sembla ser…

Sembla que al principi Déu va crear totes les coses, i a l’ésser humà també. I mantenia amb ell una sorprenent relació quotidiana i íntima que omplia el cor de la criatura.

Estaven advertits, aquells primers humans, de que la mort podia recaure damunt d’ells si no es cenyien a les instruccions òptimes, però van qüestionar les paraules amoroses i de protecció del Creador, van desafiar-lo, i donaren així entrada a la desgràcia endèmica i la roïna més absolutes, a la separació irremeiable de qui havia proveït tot un meravellós univers i una rica i bella terra on viure, a causa del mal.

Ja no hi havia marxa enrere, ja no hi havia remei. Però…

Però hem dit que aquest Déu és tot amor, i no es va desentendre d’aquells humans malagraïts i traïdors, i ja tenia preparat un gran pla de vida i plenitud… absolutament immerescut. I aquest pla incloïa el Fill de Déu fent-se ell mateix una criatura limitada, que aquí vam conèixer com a Jesús de Natzaret. La humiliació era tan gran, tan incommensurable, que ni que hagués nascut al palau més magnífic de la terra s’hagués pogut obviar!

I no només això: un cop Jesús ja havia renunciat a la condició de Déu i es trobava en la de servitud, s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu. El Nadal és el principi d’aquestatres_cruces història, de la gran humiliació que voluntàriament i per amor a nosaltres va patir el Fill de Déu.

La qüestió és que fins i tot en aquells primers moments del naixement, la glòria del Senyor traspuava: allà a la muntanya, la resplendor i la multitud d’àngels cantant; a l’orient, la insòlita estrella que va fer decidir als savis a buscar el Rei que havia nascut… I ja després, tots els miracles…

Aquests dies procurem fer una mica de silenci enmig de la festa per recordar i redescobrir. Nadal són les primeres passes d’un camí d’humiliació infinita i de sofriment que conduïa fins a la creu. I tot, per fer possible la nostra reconciliació amb Déu, perquè ens ha estimat des de sempre…

Read Full Post »

%d bloggers like this: