Dos minuts no fan mal a ningú.
YouTube
Posts Tagged ‘Nadal’
017 Parlemne: El Nadal
Posted in audios, educación, fe, Ivoox, Parlemne, tagged Déu, especial, història, Jesús, Nadal, neixament, regals, salvador on Desembre 24, 2020| Leave a Comment »
Qué et ve al cap quan es parla del Nadal? Anem a l’origen de la història que dòna peu a la celebració del Nadal.
Imagen de Yvette Fang en Pixabay
Evangeli segun Sant Mateu 1:23
Posted in audios, fe, reflexiones, tagged amor, Déu, Emmanuel, Febe Jordà, Jesús, meravella, Nadal on Desembre 23, 2019| Leave a Comment »
Confesso que m’hagués agradat ser aquella nit allà…
Posted in reflexiones, tagged Febe Jordà, Glòria, Jesús, Nadal, Pau on Desembre 21, 2017| Leave a Comment »
“Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau a la humanitat que Ell estima” (Lluc 2:14)
Aquest és un dels textos clàssics que ens transporten al Nadal, a la mateixa nit del naixement del Senyor. Durant tota la història de la humanitat la promesa de la benaurança quedava lluny, en el futur… just fins aquella nit.
Sabem dels entrebancs de Maria i Josep. Primer l’obligació de fer el viatge per empadronar-se a Betlem, d’on era la família; després que no trobaven on hostatjar-se, i el nen que estava a punt de néixer.
I encara que semblava que no hi havia res preparat per a la vinguda del Fill etern, el cel estava pendent del gran esdeveniment, i se’n va fer ressò. Allà on vetllaven uns pastors, un àngel els va donar la bona notícia, la que els creients d’aleshores esperaven: “Us ha nascut a Betlem el Salvador, Crist, el Senyor”. I en acabar, tota una multitud d’àngels se li va afegir i cantaven les belles paraules que estem considerant.
“Glòria a Déu a dalt del cel!”. És a dir, per a Ell el màxim honor, el reconeixement absolut de la seva grandesa i majestat, i de la fidelitat amb el seu poble.
Confesso que m’hagués agradat ser aquella nit allà al ras, amb els ramats, amb els companys, després d’haver estat conversant d’això i d’allò altre… i de sobte haver sentit l’harmonia indescriptible enmig d’una resplendor espectacular!
Perquè el cel irrompia a la terra, el fill de Déu es presentava físicament, i començava la història definitiva per a cadascun de nosaltres.
L’altra part del càntic que recull el text fa referència a la pau, la tant desitjada pau al món, que ve a ser atorgada a les persones que el Senyor estima. I qui són aquestes persones? Totes, totes i cadascuna! Tu també, si l’acceptes
Durant aquestes festes és bo parar atenció al significat original del Nadal: és una meravellosa història de pau entre Déu i l’ésser humà -a preu de sang vessada-, que possibilita una pau real entre les persones. Perquè es fonamenta en l’amor.
¿Pots començar a intuir com deu estimar-te el Senyor, que va protagonitzar una història tan estranya i, alhora humiliant per Ell, com aquesta?
Durant aquest Nadal i pel nou any que ve, t’animo a redescobrir i celebrar aquesta història d’alegria i fer-la teva, personal.
Bon Nadal, i que el Senyor et beneeixi!
La gran humiliació
Posted in reflexiones, tagged amor, creu, Déu, Febe Jordà, humiliació, Jesús, Nadal on Desembre 23, 2015| Leave a Comment »
És Nadal!
No sé si encara, quan arriben aquestes dates, teniu la facultat de sentir-vos com a criatures, il·lusionades, amb la caloreta de l’expectació al cor, envoltades d’un ambient una mica més dolç, amb els ulls plens de llums de colors i l’esperit de nadales…
Per a la canalla, Nadal és l’espera dels regals… després d’haver demanat i demanat! Per molts de nosaltres és un temps càlid de família i amics. Per altres potser són dies d’enyorança més intensa, de 
solitud, fins i tot de malenconia i depressió. I per molts el Nadal no és res, només unes vacances de propina, amb uns compromisos socials més o menys imposats.
Però tot això no té a veure gaire amb l’origen de la festa. Si anem a les fonts, ens adonem que el que s’hauria de celebrar és una història ben singular, un fet que va més enllà del que hom podria imaginar. Perquè sembla ser…
Sembla que al principi Déu va crear totes les coses, i a l’ésser humà també. I mantenia amb ell una sorprenent relació quotidiana i íntima que omplia el cor de la criatura.
Estaven advertits, aquells primers humans, de que la mort podia recaure damunt d’ells si no es cenyien a les instruccions òptimes, però van qüestionar les paraules amoroses i de protecció del Creador, van desafiar-lo, i donaren així entrada a la desgràcia endèmica i la roïna més absolutes, a la separació irremeiable de qui havia proveït tot un meravellós univers i una rica i bella terra on viure, a causa del mal.
Ja no hi havia marxa enrere, ja no hi havia remei. Però…
Però hem dit que aquest Déu és tot amor, i no es va desentendre d’aquells humans malagraïts i traïdors, i ja tenia preparat un gran pla de vida i plenitud… absolutament immerescut. I aquest pla incloïa el Fill de Déu fent-se ell mateix una criatura limitada, que aquí vam conèixer com a Jesús de Natzaret. La humiliació era tan gran, tan incommensurable, que ni que hagués nascut al palau més magnífic de la terra s’hagués pogut obviar!
I no només això: un cop Jesús ja havia renunciat a la condició de Déu i es trobava en la de servitud, s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu. El Nadal és el principi d’aquesta
història, de la gran humiliació que voluntàriament i per amor a nosaltres va patir el Fill de Déu.
La qüestió és que fins i tot en aquells primers moments del naixement, la glòria del Senyor traspuava: allà a la muntanya, la resplendor i la multitud d’àngels cantant; a l’orient, la insòlita estrella que va fer decidir als savis a buscar el Rei que havia nascut… I ja després, tots els miracles…
Aquests dies procurem fer una mica de silenci enmig de la festa per recordar i redescobrir. Nadal són les primeres passes d’un camí d’humiliació infinita i de sofriment que conduïa fins a la creu. I tot, per fer possible la nostra reconciliació amb Déu, perquè ens ha estimat des de sempre…
La web de Febe 