Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for 29 abril 2019

Imagen de Free-Photos en Pixabay

Què no hi ha, aquí? Cafè. Al menys a unes quantes iardes a la rodona.

 

Al restaurant (seré generosa i en diré així) de l’hospital? No n’hi ha.

Al restaurant dels estudiants i personal sanitari, a un altre dels edificis, que un dia que anava perduda vaig ensopegar, i que no sabria tornar a trobar? No n’hi ha.

Màquines de cafè? No n’hi ha.

Al restaurant més occidental de tot el complex hospitalari? No n’hi ha.

A fora del recinte? No hi ha res. Són terrenys erms o amb restes de material de construcció, i el petit planter d’arbres.

 

La meva última oportunitat de prendre cafè – jo no n’era conscient – va ser a l’avió, aquell cafè de mielita, aigualit pel meu gust, i contraidicat si el que pretens és dormir. De totes maneres, ara ja és tard per lamentar-se…

 

No us ho creureu, però fa dies que somio starbucks.

 

*Imagen de Free-Photos en Pixabay
Anuncios

Read Full Post »

Aquesta olor…

Avui, en sotir al carrer, feia olor de pollastre amb cicuta. Immediatament he mirat de tapar-me el nas amb el mocador de coll! El cel gris i pesant (oh!) no donava cap pista de a què devíem l’honor.

 

He apressat el pas per arribar a l’hospital i, en obrir la porta de servei que molts fem servir per no donar tota la volta a l’edifici, sortia olor a tabac. Mare meva.

 

Finalment he arribat a la planta. Abans que s’obrís la porta de l’ascensor ja he arrufat el nas. Et colpeja una olor de… de… potser productes de neteja podrits barrejats amb la flaire acumulada als passadissos de mil menjars d’aquí… i una dosi indeterminada de tristesa i desempar.

 

Trobo a faltar les olors del territori conegut de sol i flors i mar i llibertat, de la llar íntima de roba neta i menjars quotidians i ràdio engegada i sofà en família.

Read Full Post »

Ahir va ploure tot el dia. D’entrada, en llevar-me, que el dia estigués gris no em deia res. Però no, és que plovia. Primer era un plugim fi, d’una olor àcida i de socarrimat. Després va continuar amb força tota l’estona, fins la nit, i amb molt de vent i fred.

 

Avui feia sol! I l’atmosfera estava neta, i he pogut veure que som a una zona plana fins allà on m’arriba la vista. Aquí davant, al costat d’un camí ample, hi ha un planter d’arbres, de tres o quatre tipus. Més enllà hi ha unes construccions baixes, i al fons de tot, ben lluny, uns gratacels grisos (oh, sorpresa!), que semblen amuntegats sense massa criteri. I encara es descobreixen més cases al darrere!

 

Jo volia agafar el camí de la vora dels arbres i veure on va. Era tan encisadora la fresca d’aquest matí! A veure si podré demà…

Read Full Post »

Plora un nen

Plora un nen a l’habitació del costat. És un plor de malestar i indefensió, d’incomprensió i enuig. És el plor d’un nen petit. Se sent gairebé tot el dia, tots els dies.

Plora una mare a l’habitació del costat. És un plor de dolor i impotència. És un plor que no se sent, cada dia, tots els dies.

 

És gris el dia, sempre és gris. Ni que faci sol, no pot traspassar aquesta atmosfera espessa de verí en suspensió. S’han d’endevinar en mig de la broma fins i tot els edificis més propers, d’alçades i formes desconegudes.

 

Aquí també plora una dona jove, alguns cops se sent, la majoria no.

Plora un home jove que estima la dona malalta.

Plora el cor d’una mare pel dolor d’una filla i d’un fill.

 

Malgrat tot, hi ha consol i esperança. Consol per tots els qui ens fan costat en aquests dies grisos de fora i per dins. Esperança perquè el nostre Déu és l’Autor de la Vida.

Read Full Post »

A %d blogueros les gusta esto: