Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2012

Salamanca fue cruzar primero la península: alcanzar la meseta, verde ahora, orgullosa, respirar aires distintos, más secos, inserirnos en el calor de viejas piedras.

Fue ver (¡por fin!) el rostro de amigas, de amigos, tan queridos, añorados durante un año entero. Fue besarles, abrazarles, y reír, desde muy adentro, la alegría de estar tan cerca de nuevo.

Salamanca fue Unamuno y su angustia religiosa, y sus dudas y su genio, su casa, sus papeles, sus poemas, sus fotos y sus aulas.

Salamanca fueron nuestros grandes, los maestros, sus ponencias sabias y eruditas, sus palabras y nuestro respeto, y el sabernos afortunados…

Fue la radio, con sus dudas, y su pena incierta por el futuro y su compañía segura, y sus profesionales recordando, viviendo con pasión, y sufriendo.

Salamanca fue poesía, por sus calles, en sus líneas, sus pintores, sus poetas, los amigos y los premios, toda ella.

Fue también ausencia en la mesa, en la charla, en los paseos, en la mirada.

Salamanca fue breve, hermosa e intensa; fue dulce comunión; y, sobre todo, oración de gratitud al Padre…

Read Full Post »

Estimada fillola,

En el teu setzè aniversari tinc una notícia bona i una dolenta.

Començaré per la bona: La major part de la teva felicitat i fortuna, és a dir, del teu destí, depèn de tu.

Aquest punt és important perquè, per probabilitat, la teva vida es presenta llarga i amb moltes oportunitats.

Si tu escampes tendresa, respecte, justícia amorosa, i t’esforces en favor dels del teu voltant, és molt possible que ho rebis multiplicat. Té a veure, entre altres coses, amb les cèl·lules mirall del cervell (potser n’has sentit a parlar). I si t’ocupes en construir-te com a persona, procurant d’alimentar el teu esperit, no només de coses que no et facin mal, sinó de coses bones, de les millors a poder ser, cada dia seràs una noia més rica, però amb aquella riquesa que ni els diners poden pagar.

Aquesta és la bona notícia. La dolenta és que la major part de la teva felicitat i fortuna, és a dir, del teu destí, depèn de tu.

Tingues cura dels teus pensaments, perquè es converteixen en paraules. Tingues cura de les teves paraules, perquè es tornen fets. Tingues cura dels teus fets, perquè es converteixen en hàbits. Tingues cura dels teus hàbits, perquè es tornen el teu destí. El que pensem, en això ens convertim.

Tu ja ho saps, tot això, i si no, ja ho intueixes. La llibertat posa a les teves mans, alhora, la responsabilitat d’escollir i de fer-ho bé. I si t’equivoquessis alguna vegada, de redreçar el camí i continuar endavant. Potser rebràs cops inesperats, això mai se sap: si has omplert la teva vida de bons amics, sempre n’hi haurà algun que t’ajudarà en els moments difícils.

Tots hem vist en tu moltes coses bones, des de sensibilitat fins a intel·ligència. Sigues espavilada i construeix-te el millor destí, la millor vida possible.

Potser al teu voltant les regles del joc no siguin sempre aquestes. Però com que estàs entrant en l’edat de ser original, de marcar la diferència, de trobar el camí que et farà gairebé única, et confessem que tenim moltes esperances posades en tu per fer que aquest món sigui una mica millor.

Una abraçada, bonica, i mil petons.

T’estima sempre,

La teva madrina  :O)

Read Full Post »

A %d bloguers els agrada això: