Estimada,
Et confesso que em fa molta alegria poder celebrar el teu 50 aniversari, perquè significa que, malgrat totes les circumstàncies, has arribat fins aquí!
Voldria que, si mires enrere, veiessis moltes més coses boniques que tristes. Que puguis atresorar colors i música en forma de persones i moments viscuts. Que la teva motxilla s’hagi omplert de perfums i de llum, i de somnis acomplerts. Que en els teus records predominin els somriures, les cançons i la dansa.
Si alguna cosa et va fer mal, voldria que ja estigués curada; i si vas tenir fred, que hagis pogut trobar la calidesa en algun cor proper; i si vas patir set, que tinguis l’aigua fresca ja a l’abast.
Voldria que, si mires endavant, veiessis flors silvestres, rierols de pau, boscos i cabanes amigues. I que tinguis dies imprevistos i intensos, plens de la joia de gaudir de les coses que saps que no es poden pagar amb diners, i que són miracles per assaborir quan es produeixen.
Voldria que en mirar l’horitzó, més enllà d’aquella mar d’un blau tan fosc que impressiona en venir al pensament, voldria que veiessis que torna a sortir el sol, que la brisa és suau i et fa voleiar els cabells, i que els ulls se t’humitegin de felicitat.
Ha estat una benedicció compartir amb tu un tram de la vida, un dels bons, que tu has omplert en tot moment de dolçor, de somriures, de paraules intel·ligents, de companyia i d’enteniment, i d’abraçades i petons. Només puc dir-te gràcies!
Qui sap com anirà tot plegat d’ara endavant, ni si tornarem a coincidir tan estretament, però com que t’estimo torno a desitjar-te el millor del millor!
Teva sempre,
Febe
La web de Febe 