Avui, en sotir al carrer, feia olor de pollastre amb cicuta. Immediatament he mirat de tapar-me el nas amb el mocador de coll! El cel gris i pesant (oh!) no donava cap pista de a què devíem l’honor.
He apressat el pas per arribar a l’hospital i, en obrir la porta de servei que molts fem servir per no donar tota la volta a l’edifici, sortia olor a tabac. Mare meva.
Finalment he arribat a la planta. Abans que s’obrís la porta de l’ascensor ja he arrufat el nas. Et colpeja una olor de… de… potser productes de neteja podrits barrejats amb la flaire acumulada als passadissos de mil menjars d’aquí… i una dosi indeterminada de tristesa i desempar.
Trobo a faltar les olors del territori conegut de sol i flors i mar i llibertat, de la llar íntima de roba neta i menjars quotidians i ràdio engegada i sofà en família.
La web de Febe 
Deixa un comentari