Plora un nen a l’habitació del costat. És un plor de malestar i indefensió, d’incomprensió i enuig. És el plor d’un nen petit. Se sent gairebé tot el dia, tots els dies.
Plora una mare a l’habitació del costat. És un plor de dolor i impotència. És un plor que no se sent, cada dia, tots els dies.
És gris el dia, sempre és gris. Ni que faci sol, no pot traspassar aquesta atmosfera espessa de verí en suspensió. S’han d’endevinar en mig de la broma fins i tot els edificis més propers, d’alçades i formes desconegudes.
Aquí també plora una dona jove, alguns cops se sent, la majoria no.
Plora un home jove que estima la dona malalta.
Plora el cor d’una mare pel dolor d’una filla i d’un fill.
Malgrat tot, hi ha consol i esperança. Consol per tots els qui ens fan costat en aquests dies grisos de fora i per dins. Esperança perquè el nostre Déu és l’Autor de la Vida.
La web de Febe 