Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘malenconia’

Aquí a les nostres contrades la tardor arriba quan li va bé de venir: potser a finals d’octubre o ja ben entrat novembre… mai se sap.

La qüestió és que no em puc sostreure a l’efecte de tristor que em produeix contemplar la seva bellesa esplendorosa i decadent alhora.

En aquests vespres sobtats, els marrons esvaïts de les últimes fulles dels arbres ressalten a contrallum dels cobalts del cel. Són uns pocs minuts abans de la nit dels fanals a la ciutat.

I se m’encongeix el cor sense voler i sense saber per què, com si algú el premés impedint lleument el flux de la vida.

Potser fins i tot em caldrà aturar-me, contemplar l’exterior des del finestral amb una mica de calma, i respirar. Amb una inhalació profunda, i deixant escapar l’aire a poc a poc.

En alguns altres moments voldré sortir a la terrassa, perquè plourà, i voldré constatar novament que la pluja de tardor té una olor pròpia, de molsa, bolets, melangia i fins i tot de llàgrimes.

Potser aquest és un desconsol instintiu, primari, perquè intueix, des de sempre, l’altra tardor. Aquella que ens cau al damunt sense adonar-nos, i va amarant els nostres muscles, i cada os i articulació, a poc a poc però sense treva, fins que arriba a l’esperit que ens sustenta.

Ah, la tardor…

Read Full Post »

imagesF2KPIQK2Avui plou des d’abans de primera hora, i fa fred! Jo no em queixaria… no em queixaria tant si no fos que som a l’agost, a l’hemisferi nord!

Dins l’oficina l’aire condicionat està posat com si la temperatura exterior fos la de la fusió de l’àtom, i aquí ens trobem les companyes i jo maldant per trobar alguna peça d’abric, com ara jaquetes, mocadors de coll, mitjons… o alguna cosa que en faci la funció.

Dels dies de pluja m’agrada que a la feina surten camps de bolets de colors formats pels paraigües oberts que s’eixuguen als replans de l’ascensor.

Uns companys aquí al costat, que han sortit a fumar, estan parlant de com està el país, i la corrupció, i a qui podrien votar amb confiança… I comprovo que el desànim avui és més aviat general.

images920R33IJNo tinc ni ganes de sortir a fer el cafè. Sento que, per moments, m’envaeix la malenconia.

Però puc presentar un atenuant: dos dels meus fills marxen a viure lluny… un altre cop. A ells els veig il·lusionats i amb ganes de començar aquest nou projecte, i això em consola.

Però la distància… Quan tornarem a esmorzar plegats? O donarem un passeig sense anar enlloc? M’agrada observar-los mentre llegeixen, o riuen, o cuinen…

Jolín, jolín! Avui és un dia… estrany.

Read Full Post »

%d bloggers like this: