Estimades, estimats, ja tenim cafè! Ens va venir un àngel en forma de neboda des de casa, volant amb ales metàl·liques, i va portar una cafetera i subministrament de cafè per un munt de dies!
La cara de felicitat de la Sara i el David en fer la primera degustació us la podeu imaginar! L’olor de cafè a l’habitació era aroma de llar, aquell perfum que per uns instants et transporta a territori amable.
També la neboda ens ha portat el sol! És curiós, oi? Aprofitant, ahir vaig anar a donar un tomb pel recinte hospitalari. Hi ha jardinets d’arbustos de diferents colors entre els edificis, i de flors han guarnit amb rosers, només rosers, de color rosa més aviat fosc. També hi ha petites pagodes aquí i allà, per si es vol fer un petit recés en la passejada, i uns quants hivernacles (amb tomaqueres? clavellines? mongetes? buganvíl·lies?) no molt lluïts.
Gairebé no hi havia gent, i la que em vaig trobar no somreia. Eren majoritàriament avis i àvies (crec que part de la zona són edificis per a gent gran) amb la pell colrada i seca que els costava de caminar. Potser és que era l’hora inadequada, però es respirava una mala solitud…
La web de Febe 