Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘reflexiones’ Category

Recordeu quan el món sencer es va recollir dins les cases? Vam veure els nostres pobles i ciutats deserts, els llocs més emblemàtics de tot arreu del planeta sense una ànima, i ens sentíem aclaparats. Com podia ser que estigués passant una cosa així? Només havíem vist situacions semblants en pel·lícules, que catalogàvem més aviat de fantasioses.

L’estat d’alarma decretat per les autoritats ens feia conscients de la gravetat de la circumstància, i assistíem amb el cor ple de temor al recompte diari de les desenes, centenars i finalment milers de víctimes de la pandèmia al nostre país. I no només eren xifres: eren amics, eren família, gent propera que traspassava per la nova malaltia que no semblava tenir aturador.

Gràcies al Senyor, encara que van ser tancats els nostres llocs de reunió on fèiem els cultes, vam poder connectar-nos via internet, i des d’aleshores ens hem vist, hem estat ‘junts’, compartint les pors, la tristesa, l’ansietat i preocupació no només per la salut sinó també per les feines, les relacions amb els de casa i els qui enyoràvem… I vam poder escoltar la Paraula del nostre Déu, que ens consolava i encoratjava a seguir endavant, i vam orar junts… i fins avui.

Hem hagut de recordar que el Senyor és amb nosaltres cada dia, tots els dies. Perquè el nostre Déu des de sempre acompanya al seu poble, a les seves filles i fills estimats. Des del principi de la història de la humanitat ha estat així. I no es tant que el sentim a prop, sinó que el creiem quan ens ho diu i sabem que és així.

Hem hagut de recordar també que el Senyor és Sobirà, i que el nostre temps és a les seves mans, com reconeixia el salmista ja en l’antiguitat (31:15), i que res no ens passa si Ell no ho permet. De manera que la nostra oració va ser per què ens donés forces, tota la valentia i l’energia necessàries per seguir endavant en mig de la tragèdia immensa que estàvem vivint. Per què sabem que el Senyor és bo, ens estima i sap el que fa en cadascuna de les nostres vides.

Hem hagut de refermar al nostre cor la certesa de que tenim un gran sacerdot que ens compren, perquè Ell ha passat també dolor i pèrdua, angoixa i ansietat. I ens pot consolar perquè coneix el nostre cor en els seus moments més foscos i perduts, i ens estén la seva ma forta i poderosa per fer el nostre obscur camí agafats de la seva ma amorosa i fidel.

I hem hagut d’aixecar els ulls i veure més enllà, perquè estem convençudes de que la nostra és una esperança viva, amb fonament sòlid. I que, passi el que passi, el nostre destí és etern i de glòria a la casa del Pare celestial, al costat del nostre Senyor i Salvador.

Perquè nosaltres sabem en qui hem cregut.

Read Full Post »

Un segon programa on responem qüestions que hens ha arribar al Parlemne, a l’hora d’educar els nostres fills.

 

Imagen de Arek Socha en Pixabay

Read Full Post »

Read Full Post »

Dos minuts no fan mal a ningú

 

YouTube

 

Ivoox

Read Full Post »

El món de l’esport, que s’inicia vinculat al mon de l’escola, es un marc perfecte per l’educació: el treball en equip, les normes del joc, la disciplina, la competència, el joc net, son alguns dels valors que es poden treballar des de moltes de les activitats esportives. Parlarem amb Roger Muñoz d’aquest tema.

 

 

Imagen de Sylwia Aptacy en Pixabay

Read Full Post »

Read Full Post »

Dos minuts no fan mal a ningú.

YouTube

Ivoox

Read Full Post »

Ens apropem a la situació que es troba el jovent i l’adolescència en quant al tema de valors. Parlem d’aquest tema amb el José Luis Montoya

 

 

Imagen de Luisella Planeta Leoni en Pixabay

Read Full Post »

 

Read Full Post »

El Joséphine es trobava aquí, al costat de la feina, però era d’un altre lloc, d’un altre temps.

El sostre tan alt, la fusta fosca de les parets amb la motllura a la part de més amunt, el marbre blanc de les taules, les cadires de ferro negre, les làmpades de globus que penjaven, els bancs encoixinats del racó, l’elegant taulell dels cambrers, el gran rellotge d’estació de tren, la llum dels grans finestrals tamisada per les cortines…

Jo hi anava quan volia llegir o estudiar i, ja us ho he dit, em semblava traslladar-me a una cafeteria distingida de finals del segle XIX, potser a centre Europa. M’encantava aquest viatge furtiu! I el cafè amb llet i el deliciós croissant de mantega!

Vaig estar uns mesos sense poder anar a treballar i, en tornar, el Joséphine havia tancat.

Aquells dies jo gairebé no m’adonava de res, arrossegant com anava aquell dolor lacerant que ens havia caigut al damunt. Però, en passar davant del Joséphine clos, sempre n’era conscient. Potser perquè també era una pèrdua. Minúscula, però sumava.

I no hi va haver temps de refer-nos de res. Va arribar el següent malson en forma de virus mortífer. I el dol es va instal·lar a totes les llars, a totes les places i carrers, a tots els pobles del món.

Ara encara ens trobem en mig d’aquesta situació d’incertesa i preocupació, de temor i cansament. La tragèdia no s’acaba. I a la ciutat tanca un Joséphine cada dia, tots els dies des de fa molt.

Per totes aquestes coses he decidit que cada cop que trobi un Joséphine miraré d’assaborir-lo. Tant si és un bar refinat o un paratge de colors especials, o una estona càlida de família i amics, o un moment de pau abans de començar la jornada, o en acabar-la.

I miraré enrere i donaré gràcies pel que hauré gaudit de bo i enriquidor, i seguiré a l’expectativa del que, de ben segur, encara ha de venir.

 


Foto treta de facebook de Josephine Barcelona

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »

%d bloggers like this: