Recordeu quan el món sencer es va recollir dins les cases? Vam veure els nostres pobles i ciutats deserts, els llocs més emblemàtics de tot arreu del planeta sense una ànima, i ens sentíem aclaparats. Com podia ser que estigués passant una cosa així? Només havíem vist situacions semblants en pel·lícules, que catalogàvem més aviat de fantasioses.
L’estat d’alarma decretat per les autoritats ens feia conscients de la gravetat de la circumstància, i assistíem amb el cor ple de temor al recompte diari de les desenes, centenars i finalment milers de víctimes de la pandèmia al nostre país. I no només eren xifres: eren amics, eren família, gent propera que traspassava per la nova malaltia que no semblava tenir aturador.
Gràcies al Senyor, encara que van ser tancats els nostres llocs de reunió on fèiem els cultes, vam poder connectar-nos via internet, i des d’aleshores ens hem vist, hem estat ‘junts’, compartint les pors, la tristesa, l’ansietat i preocupació no només per la salut sinó també per les feines, les relacions amb els de casa i els qui enyoràvem… I vam poder escoltar la Paraula del nostre Déu, que ens consolava i encoratjava a seguir endavant, i vam orar junts… i fins avui.
Hem hagut de recordar que el Senyor és amb nosaltres cada dia, tots els dies. Perquè el nostre Déu des de sempre acompanya al seu poble, a les seves filles i fills estimats. Des del principi de la història de la humanitat ha estat així. I no es tant que el sentim a prop, sinó que el creiem quan ens ho diu i sabem que és així.
Hem hagut de recordar també que el Senyor és Sobirà, i que el nostre temps és a les seves mans, com reconeixia el salmista ja en l’antiguitat (31:15), i que res no ens passa si Ell no ho permet. De manera que la nostra oració va ser per què ens donés forces, tota la valentia i l’energia necessàries per seguir endavant en mig de la tragèdia immensa que estàvem vivint. Per què sabem que el Senyor és bo, ens estima i sap el que fa en cadascuna de les nostres vides.
Hem hagut de refermar al nostre cor la certesa de que tenim un gran sacerdot que ens compren, perquè Ell ha passat també dolor i pèrdua, angoixa i ansietat. I ens pot consolar perquè coneix el nostre cor en els seus moments més foscos i perduts, i ens estén la seva ma forta i poderosa per fer el nostre obscur camí agafats de la seva ma amorosa i fidel.
I hem hagut d’aixecar els ulls i veure més enllà, perquè estem convençudes de que la nostra és una esperança viva, amb fonament sòlid. I que, passi el que passi, el nostre destí és etern i de glòria a la casa del Pare celestial, al costat del nostre Senyor i Salvador.
Perquè nosaltres sabem en qui hem cregut.
La web de Febe 