La web de Febe

No sé si mai us heu trobat en un tràngol prou difícil com per què la vida se us aturi, es remogui el vostre esperit i sembli que no feu peu de tant de trasbals, de tanta desgràcia o dolor. Potser aquests últims mesos han sigut precisament això.

En moments com aquests hi ha persones que s’acosten i, amb bona intenció alhora que impotència per ser de suport real, et diuen alguna cosa semblant a: “Encara sort que tens fe, això t’ajuda”. 

No deixa de ser curiós que es doni per bo que, encara que estiguis ben equivocada o enganyada, la teva fe, si et fa un bon servei, és una creença vàlida… al menys per distreure la pena o la preocupació.

Som al segle XXI, i ens interessa la veritat, el que està comprovat, el que la ciència confirma. I això no és només una característica de la nostra generació: al segle XX, al XVIII, al IV abans de Crist, l’ésser humà també aspirava al mateix, a afermar el seu saber, el seu coneixement.

Poden tenir fonament les creences, la fe? Perquè això té una importància cabdal si ets dels qui creu en alguna cosa, ja que determina tant la teva vida ara i com la que hi pot haver després d’aquesta vida. I tothom creu una cosa o una altra.

Imagte de blitzmaerker en Pixabay

I no tot s’hi val. No tot és el mateix. La veritat existeix, i el que no és cert és fals i és mentida.

O Déu existeix, o no. O és un Déu personal que s’interessa per nosaltres, o no ho fa. O Jesús és el fill de Déu, o és un impostor.

Però compte! Perquè si Jesús és el fill de Déu -tal com va quedar demostrat-, hem de parar atenció a les seves paraules.

Per què quan ens arribi l’hora de la veritat, la de la prova, no ens passi com al constructor forassenyat, que no ha escoltat ni posat en pràctica les paraules de Jesús, i ve a ser com el qui edifica la casa sobre la sorra, sense fonaments. I quan venen les pluges i la torrentada, i bufen els vents i envesteixen contra ella, s’esfondra i la seva ruïna és total.

Que en Senyor ens ajudi en aquests dies en que les proves i daltabaixos se sumen. Que l’Esperit Sant doni testimoni al nostre esperit de en Qui hem cregut. Que recordem que el Crucificat va ressuscitar, i ens acompanya cada dia en tot.

Que el Senyor ens beneeixi!

“Per això, tot aquell qui escolta les meves paraules i les practica, s’assembla a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca. Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments sobre la roca. En canvi, tot aquell qui escolta les meves paraules i no les practica, s’assembla a un home forassenyat que va edificar la seva casa damunt la sorra. Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, que s’esfondrà, i la seva ruïna fou total.”  (Mateu 7:24-27)

Read Full Post »