La importància dels cultes en català, en la lloança, en l’exposició de la Paraula, en la lectura bíblica.
Cada lloc del planeta té unes característiques: el paisatge, la seva gent, una cultura singular, i tota l’experiència vital és vehiculada per una llengua pròpia
És cert que ningú no escull on néixer, així que ser d’un lloc o d’un altre no és virtut ni mèrit.
Dit això, podem constatar que en aquesta banda del món, en aquesta terra catalana que habitem, gaudim d’una llengua particular que hem heretat de fa segles. És un llegat i un tresor a conservar, i configura tota una cosmovisió.
Però, molt més que tot això, el català és la llengua del cor de moltíssimes persones, perquè és la seva llengua materna.
Per aquest motiu és important que l’experiència de relació amb Déu sigui en l’idioma que permet la intimitat de manera autèntica, tal com brolla de l’ànima.
La lloança en els cultes al Senyor ha de recollir aquesta expressió genuïna des del cor. I la lectura bíblica i l’exposició de la Paraula, per tal que arribin pel camí directe, han de ser, evidentment, en llengua catalana.
¿Quina raó podria haver per destorbar l’alegria i la benedicció de l’Evangeli, quan Déu mateix vol que arribi, i cito: ‘a tota família, i llengua, i poble i nació’?
Foto de Héctor J. Rivas en Unsplash
La web de Febe 
Deixa un comentari