Sr. President,
Del carrer estant, el poble observa. I pensa, malgrat que molts cops se’ns suposa passerells, i com a tals se’ns tracta.
Però no us vull entretenir, que sé que teniu molta feina, i prou dura i complicada en aquesta conjuntura extraordinària del nostre país, per tal de bandejar una crisi econòmica de grans proporcions i, a l’hora, engegar un nou estat d’Europa.
Si us plau –i voldria que aquest prec fos prou emfàtic com per què, si més no, vos us el prenguéssiu seriosament-, si us plau, reitero, crec que és del tot necessari que la nova Catalunya sigui de bo de bo un país pensat per a caminar d’una manera nova, és a dir, amb justícia, netedat, participació real i transparència.
Encara que seria molt desitjable viure en un lloc on ja no haguéssim d’excusar-nos mai més per parlar també en català, per exemple, i que els nostres interessos com a poble per a la nostra prosperitat i progrés no haguessin de ser regatejats dia sí i dia també, si la Catalunya sobirana no ha de ser diferent quant a sobresous, corrupció i escàndols majúsculs o minúsculs de tota índole, no sé si paga la pena posar-nos en un projecte de tanta envergadura.
Netegeu casa vostra, per començar: el que teniu a dins esgarrifa; que es restitueixi el robat, que es rescabalin els afectats de les innumerables injustícies en la mesura del possible, que es legisli perquè ningú tingui ganes d’embarcar-se en aquest tipus de delictes (ni en cap altre!); trieu persones honestes i íntegres que us acompanyin en la tasca de dirigir, que es posarà a prova la seva honradesa a cada pas i, a més, que tinguin vergonya i sentit de la decència, per cessar quan toca, encara que sigui pels errors dels subordinats dels quals són responsables; i no us deixeu temptar, que no treballeu per a vosaltres, sinó per a un poble sencer.
Dels que us acompanyen circumstancialment en aquesta singladura sembla que, malgrat tots els entrebancs polítics que us suposarà la seva línia política (que a molts de nosaltres ens sembla més humana), n’hi ha algun que fins avui es mostra com a persona cabal i de fiar, afortunadament.
Sr. Mas, vos ja passeu a la Història. La vostra boca ha expressat en veu alta els sentiments i somnis de generacions de catalans, i heu argumentat per què segurament només resta la via sobiranista. I ho heu fet amb solidesa. Us hem sentit adreçar-vos a nosaltres amb la sinceritat que el càrrec us permet, i no ens heu promès sopars de duro. I aquestes darreres setmanes us veiem treballar àrduament per anar endavant en tots els fronts oberts, i desitgem que no defalliu, per al bé d’aquesta terra.
Però insisteixo, Sr. President: per tots nosaltres, perquè tenim fills i els volem deixar un futur d’esperança, perquè sabem que hi ha maneres nobles d’encarar les situacions, siguin quines siguin, i de resoldre-les, i no aquestes que ens envolten, que ens indignen i desanimen fins un punt difícilment descriptible, us prego que piloteu aquest projecte i tot el vostre mandat amb l’honorabilitat i el valor que aquests moments extremadament delicats i difícils requereixen. Nosaltres serem aquí, patint amb serenor les mesures que ens continuïn caient al damunt (però penseu que molts ja som gairebé al límit o l’hem traspassat fa temps), i també de manera activa procurarem desterrar la indignitat de tots els àmbits a que tinguem accés.
Vos dueu-nos a una Catalunya realment nova, on tots estiguem contents i orgullosos de viure-hi i de formar-ne part, que es converteixi en l’enveja dels ciutadans i governants del món, per la manera ferma i honrosa d’anar cap endavant. Si no ha de ser així, deixeu-ho córrer .
Febe Jordà
La web de Febe 