La web de Febe

Torre Ametller – Cabrera de Mar

Us confesso que potser feia anys que no tenia tanta il·lusió per anar a un recés d’església. La trobada ja com a Església Unida de Barcelona marcava la diferència per moltes raons, especialment perquè, gràcies al Senyor, ja és una realitat el somni de caminar plegats sumant forces, dons i recursos.

Teníem tantes persones a les què acostar-nos per conèixer-les una mica més! El temps de jocs en equips, d’esport, les hores dels àpats, les estones lliures per passejar i parlar –sobretot parlar-, han propiciat un ambient clarament festiu. La vetllada de l’última nit ho ha brodat, amb tants riures i complicitat, aplaudiments i talents manifestos.

Hem constatat, per altra banda, que encara ens queden uns quants adolescents per redreçar, especialment pel que fa a les hores nocturnes, però com que és per ells gairebé per qui més preguem, perquè Déu ens els guardi i ens els encamini, ja anem en la direcció correcta per començar.

Hem viscut moments difícils, però, perquè el dolor dels nostres germans també és nostre, i vam poder compartir i acompanyar els estimats en diverses circumstàncies.

Si pregunteu com van anar les reunions, potser us confirmaran que vam estar a la presència del Senyor, tant a l’hora de la lloança com de la predicació de la Paraula. La primera, cantada de tot cor, amb l’esperit rendit i sensible. I la segona, rebuda amb expectació i reverència, la que produeix saber-nos envoltats d’un núvol tan gran d’herois de la fe que van prendre decisions ben arriscades en moltes ocasions, sense importar el preu. I vam ser encoratjats a seguir el seu exemple, i vam poder abundar en la meditació en els col·loquis.

Els nens van estar treballant i aprenent el Salm 23, i ens en van fer partícips de diverses maneres, tant a la vetllada com a la reunió de diumenge.

Tot plegat, el campament de setmana santa, que ara ja és un record, és ple d’alegria, de germanor, de somriures, de gestos; de benedicció, en definitiva.

I el que ens resta encara!