La web de Febe

Quan pensem en un regne, en regnes d’aquest món, actuals o del passat que coneixem, sigui d’indrets propers o llunyans, potser ens venen a la ment palaus, luxes, supèrbia, excessos… guerres d’expansió, dominació violenta, súbdits sotmesos…

Però hi ha un Regne radicalment diferent i és el del Senyor del cel, el qual contrasta de manera absoluta. La Bíblia ens explica, en primer lloc, que el Rei és el Senyor etern, i no hi ha ningú ni res que pugui tenir més d’honor i glòria. I, curiosament, el seu és un Regne on els valors diaris queden trastocats, ja que els humils, els pobres, els afligits, els compassius… seran els més feliços, on els darrers seran els primers.

Li acabaven de preguntar a Jesús qui és el més important en el Regne del cel, i Ell els va respondre: “Us ben asseguro que si no canvieu i us feu com els infants, NO HI ENTRAREU PAS”.

És un regne de justícia i pau, de veritat i d’amor. Allà governa Déu mateix, que ha mostrat des de l’eternitat un interès entranyable vers l’ésser humà. Aquests trets de pau, justícia i veritat ens són atractius, sobretot per l’abismal diferència amb el món que habitem.

I Jesús ens diu que la condició per entrar en aquest Regne és la senzillesa de cor. Senzills, nosaltres? Els orgullosos residents del segle XXI? Els creients, que tenim la veritat? Doncs resulta que és NECESSARI.

Sentim l’anhel de saber-nos estimats, i en Jesús veiem un amor tan gran, explicitat allà a la creu, on moria al nostre lloc per resoldre el tema del nostre pecat… Molts ens hi hem albergat, en ser conscients de la nostra irremeiable situació davant la santedat del Déu. Amb senzillesa i humilitat de cor, ens vem penedir i vem entregar la nostra vida al Senyor, acollint-nos a les seves infinites gràcia i misericòrdia.

Però potser, en transcórrer els anys, ens hem oblidat de fer-nos com els infants i se’ns ha instal·lat al cor la supèrbia, o la cerca de la preeminència, o el menysteniment dels altres. Això no ha de ser així, primer perquè ens arruïna la vida i la dels altres i, segon, perquè comprometem el Nom del Rei i l’honorabilitat del seu Regne.

Que el Senyor ens ajudi a CANVIAR, si cal, per ser i fer les coses segons la seva bona voluntat.

“… Us ben asseguro que si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas en el Regne del cel…” (Mateu 18:3)

^{_{Foto de Héctor Rivas en Unsplash}}

Read Full Post »

“Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren. Però la porta que duu a la vida és estreta, i el camí és angost; per això pocs la troben.” (Mateu 7:13-14)

Aquestes són paraules de Jesús, del dia del Sermó de la Muntanya. Es parla de dos camins, només dos, i dos destins.

Hi ha una porta ampla i un camí espaiós, i una porta estreta i un camí angost.

I Jesús ens indica que, malgrat sembli el contrari, la bona elecció és la porta petita i el camí estret. I ens convida a entrar-hi.

La porta ampla i el camí espaiós representen la via on es prescindeix de Déu:

Hi ha molta llibertat de maniobra… malgrat ens sigui destructiva; hi caben tots els defectes, errors i maldats, que s’acumulen; hi ha moltes ofertes per malbaratar el temps i la vida; no hi haurà fre… i tindrem molta companyia.

És el camí per on circulen les multituds, sense pensar-hi gaire, seguint el corrent –com els peixos morts– i, atenció: porta a la perdició!

La porta estreta és l’inici del seguiment a Jesús amb penediment i conversió. És el néixer de nou per a transitar un camí potser angost i costerut… però que porta a la vida!

Sí, és nedar contracorrent, suportar menyspreu, conflictes, oposició… És negar-se un mateix, carregar la pròpia creu cada dia, lidiar amb les dificultats i temptacions. És un camí angost, però perquè encara no és el cel!

Com que la porta és estreta, hi ha qui no la troba. Però també hi ha qui la passa de llarg, sense donar-hi importància i subestimant-ne la transcendència eterna. A alguns els fa enrere haver de desmarcar-se de la gentada i caminar més sols.

Però Jesús ens diu: “Entreu per la porta estreta, que és la que porta a la vida!”. I el camí serà ple també de consol i esperança, malgrat els entrebancs.

Les persones que hem escollit Jesús, tenir-lo com a Salvador i company de vida, estem certes, per la fe, de que el que ens espera superarà amb escreix el que hàgim pogut imaginar que representen les promeses, de tan meravellós, espectacular i gloriós que serà tot allà! Així que no defallim, i animem-nos mútuament, que anem pel camí de la vida.

_{^{Foto de Héctor Rivas en Unsplash}}

Read Full Post »