Què no hi ha, aquí? Cafè. Al menys a unes quantes iardes a la rodona.
Al restaurant (seré generosa i en diré així) de l’hospital? No n’hi ha.
Al restaurant dels estudiants i personal sanitari, a un altre dels edificis, que un dia que anava perduda vaig ensopegar, i que no sabria tornar a trobar? No n’hi ha.
Màquines de cafè? No n’hi ha.
Al restaurant més occidental de tot el complex hospitalari? No n’hi ha.
A fora del recinte? No hi ha res. Són terrenys erms o amb restes de material de construcció, i el petit planter d’arbres.
La meva última oportunitat de prendre cafè – jo no n’era conscient – va ser a l’avió, aquell cafè de mielita, aigualit pel meu gust, i contraidicat si el que pretens és dormir. De totes maneres, ara ja és tard per lamentar-se…
No us ho creureu, però fa dies que somio starbucks.
La web de Febe 
Febe, cuando vuelvas nos vamos al stand de Nespresso hasta que los pruebes todos. 😍