Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 2/10/2015

Tota la setmana el cel ha estat pesat i plorós, i aquí més aviat som fills del sol mediterrani.

A més, aquests últims mesos l’oficina està envoltada per comandos de treballadors atacant diverses obres d’envergadura, 34606675882fent barrinades atordidores: al que serà un hotel nou al costat, paret amb paret, i a la part subterrània del carrer, de manera que les voreres són rases profundes gairebé en el buit, fins els foscos túnels dels trens.

També aquesta setmana ha estat una mica grisa i emboirada per tot el que s’ha donat després de les eleccions del passat diumenge. Quedo ben parada davant de tanta exhibició de matemàtica creativa! Quin talent! I quin desfici indissimulat…

Participació com mai havíem vist al país, victòria indiscutible de les llistes independentistes amb majoria absoluta en escons, i victòria rotunda en vots. Però… el plebiscit no s’ha guanyat… per poc! Qui ho hagués dit, no tants anys enrere, que podria donar-se un resultat com aquest? Però s’ha donat!

Sento vergonya de la poca honestedat dels qui han perdut, fent malabarismes amb els números, els percentatges, les interpretacions… Quina inventiva! Comptant i descomptant, afegint cap aquí i restant d’allà en grups inversemblants… Mare meva…! El que hem de sentir! Perquè, a veure: si el SÍ, amb un 47’8% dels vots no ha guanyat, encara menys ho haIMG_20150930_114935 fet el NO amb un 39’1%. Si us plau…

La qüestió és que ara s’ha de constituir el Parlament. Un Parlament que reflectirà el que han dit les urnes. I a la banda del SÍ això ha quedat una mica complicat, amb tots presoners de les paraules dites en campanya, si és que són polítics seriosos i de refiar.

S’haurà de negociar i no trair-se, i arribar a enteses que possibilitin el treball en comú que resta per fer. El camí no és fàcil. I volem confiar que els qui han quedat com a dipositaris de la nostra voluntat sobirana ho sabran gestionar, i voldríem que ho fessin amb excel·lència.

Si el Sr. Artur Mas és un escull insalvable, li demanem un pas enrere. De la mateixa manera que vem elogiar el seu discurs coherent i racional, li preguem que compleixi el que va dir en aquest sentit ja fa un temps.

Ah! Per si algú té curiositat per algunes paraules anteriors meves*, jo mai he votat a la dreta, a la catalana tampoc. Hi ha una espècie de consciència de classe treballadora que m’ha estat molt difícil d’obviar. Només en aquesta ocasió, en la llista unida, el Sr. Mas ha tingut el meu vot.

I torno al que estava dient. Volem respectar els polítics i no desar-los a tots en el mateix calaix. Doneu la talla. Al menys en aquesta ocasió. Que el món ens està mirant.

(Article esmentat: * http://protestantedigital.com/magacin/37370/A_vueltas_con_Catalunya , per Febe Jordà)

Read Full Post »

%d bloggers like this: